El fet que es consumeixi tradicionalment en un àpat comunitari com és la calçotada, ha fet d'aquesta ceba un producte molt arrelat a les tradicions festives catalanes i protagonista d'un acte social en sí mateix. La producció de calçots es concentra sobretot en les comarques tarragonines i el seu consum en temporada, de novembre a abril, ha esdevingut un acte gastronòmic de promoció turística de la zona.

Els calçots reben aquesta denominació a causa del seu mètode de conreu: es tracta de brots de ceba blanca replantats i coberts periòdicament amb terra, a mida que el tall va creixent, es va 'calçant'. El resultat, un cop arrencat, és un brot desenvolupat d'entre 15 i 25 cm, blanc, tendre i llarguerut, de sabor dolç i intens. Els calçots que estan protegits per la IGP són les cebes procedents de la varietat de ceba blanca Gran Tardana.

Es comercialitza en feixos de 25 i 50 unitats lligades amb una cinta identificativa proveïda d'una etiqueta numerada, aprovada pel Consell. A l'etiqueta figurarà, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom 'Calçot de Valls. Indicació Geogràfica Protegida' i el logotip de la Indicació. Es ven a fruiteries i verduleries, sobretot de la zona de producció, en temporada.